diumenge, 12 de novembre de 2017

10 cartes des del País dels Conills.

Diumenge 12 de novembre de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 10.

Benvolgut amic, t’escric la que serà l’última carta des del País dels Conills. El temps vola, i el què havia vingut a fer ja ho he acomplert. És hora de tornar a casa. He de tornar per ajudar a aconseguir allò que ja és moment de que sigui nostre. Sóc un gra de sorra que ve amb el vent per a fer una plaja nova que acaroni un mar nou d’un nou món. No n’hi prou en néixer i viure.
Néixer i viure com un esclau fins morir. Votar i callar, diuen que és el nostre únic dret a decidir, en un sufragi que està corromput, on ens volen educar a ser sotmesos. Ens volen fer dormir el somni de Morfeu, esperar i esperar sense salvació.
Però el dia en què el poble prengué la paraula, el meu cor d’alegria va plorar, en Morfeu dins la cova es va despertar.
Somiar, lluitar, el vent feia xiular campanes de llibertat quan tot semblava perdut, quan res tenia sentit, quan el temps semblava parat, lluny sonava el crit de Llibertat!
Quan el poble va prendre la paraula, el sistema es va estremir. Quan el poble va tornar a ser ell, els polítics i governants tingueren por a perdre els seu poder, i van respondre com ho saben fer, enviant els seus homes màquina, amb cervell i cor de màquina, a colpejar amb violència als qui havíem despertat.
Els mitjans de comunicació al servei del poder, amb periodistes màquina manipulen la informació, per tal de que la població no desperti, i cregui que viu en la feliç democràcia del M.àquina.
Però encara se sent un crit al carrer, treballadors i estudiants, el poble : en nom de la veritable democràcia, acabem amb aquesta falsa i lluitem per un mon millor. Vull sentir que hi ha vida abans de morir, lluitem plegats, no t’amaguis o ja no hi haurà on fugir, podriran la nostra terra, ens educaran a ser sotmesos, ens voldran encomanar de nou a Morfeu.
Però no, no pas ara, escolta, lluny s’escolta una veu, una veu que crida a la Revolució.

Signat : E. N. D. S.


Dimarts 24 d’octubre de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 9.


Amic, no dormo bé, tinc malsons i despertars neguitosos, els dies passen incerts i grisos a ple sol. Veig el passat distorsionat pels vapors d’antiga absenta. Veig el present enteranyinat per estols d’àligues negres. Veig el futur embullat per mentides i traïcions. Amb tot, pressento que arriben temps nous. Temps nous i perillosos potser. Temps nous que caldrà guanyar-los.
Arriben temps nous, temps salvatges, agafa un arma, això potser et salvarà, aixeca’t i lluita, ara és el teu combat, aixeca’t i lluita, ningú ho farà per tu.
Temps nous, temps salvatges, pren part, ningú et regalarà res, no s’aconsegueix res sense lluitar, ni l’aire per respirar, no ets un joguet, aixeca’t i lluita ja.
Són temps nous, temps salvatges, pren un arma, això potser t’ajudarà, lleva’t i lluita, ara és el teu combat, lleva’t i lluita, jo no lluitaré per tu.
Aquí jo només sóc el que espia els jocs de la mainada.
Aquesta nit noves parelles s’estrenaran entre els llençols de pensions barates, mentre deu mil obrers a l’atur s’esperen a la plataforma del suïcidi col·lectiu.
Jo només sóc el que espia els jocs dels nens, però si et descuides, em ficaré a la teva butxaca. Jo sóc el que espia els jocs dels ...
Nois durs que s’apunten a la màfia, el pare revòlver protegeix als seus nanos. Mentre, els estudiants se suïciden disparant a la policia.
Els nostres es queixen pels vidres trencats, a qualsevol lloc hi pots trobar desgraciats. Jo sóc el que espia els jocs dels ...
Senyors Renda mentre es venten amb les seves accions devaluades al 40%. Nous cantants que fan el ridícul en antics festivals, com Eurovisió.
Jo sóc el que espia els jocs de la mainada, però si et descuides, em ficaré a la teva butxaca.
Jo sóc el que espia els jocs dels ...

Signat : I.


Dijous 12 d’octubre de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 8.

Benvolgut amic, t’escric per què des d’aquí on sóc no hem entès res, tot ens ha semblat confús i enrevessat. El què a passat ens ha omplert de dubtes a escala espiritual i sideral. Un desconcert i una incertesa a afegir a tot el què ja ens tenia el cervell ocupat en poder dilucidar. Una pregunta més a tantes que ja en tenim per a trobar-hi resposta.
Quan va ser el Big Bang ?
On som abans de néixer ?
On és la baula perduda ?
On anem desprès de morir ?
Què són els forats negres ?
S’expandeix l’univers ?
És còncau o convex ?    
Qui som ? D’on venim ? On anem ?
Estem sols a la galàxia o hi ha altra gent ?
I si existeix un més enllà ?
I si hi ha reencarnació ?
Qui som ? D’on venim ? On anem ?
Estem sols a la galàxia o hi ha altra gent ?
Què és el ser ?
Què és la essència ?
Què és el res ?
Què és l’eternitat ?
Som ànima ?
Som matèria ?
Som només fruit de l’atzar ?
És fiable el carbó 14 ?
És el nostre avantpassat l’home d’Orce ?
Qui som ? D’on venim ? On anem ?
Estem sols a la galàxia o hi ha altre gent ?
Existeix un més enllà ?
Vagueu per la galàxia?
Sou independents o no ?
Sou República o no ?

Signat : S. T.



Divendres 8 de setembre de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 6.

Benvolgut senyor jutge, li dirigeixo aquesta carta a vostè, per què com a home de lleis i de justícia, entendrà que el meu suïcidi desprès de matar la dona, és un assassinat premeditat per part d’ella.
I no és que no l’estimés, que l’estimava i molt, però no he pogut resistir-me a la sensació que tenia que matar-la.
Jo me l’asseia a la falda i embogia al tocar-la. La conservo a la memòria tal com era, sempre al meu costat. Encara que mai em va jurar el seu amor, me’l creia etern jo. Ella somreia i mirava cap a mar. Jo m’ensofrava entre els seus braços, però ella mai bevia ni un trago. Encara que mai la vaig veure plorar, jo hauria mort per un riure seu. Hauria sigut el seu feliç esclau.
Ara un dolor brut i traïdor m’enverina la raó. Sé que ella mai es va trastornar, mai va perdre el control. Ara, però, la vull veure ballar entre els morts, movent aquella cintura morena que em va fer tornar boig. Ara ja porto un vel de sang a la mirada, i només tinc un desig, que mai més me la torni a trobar. Només desitjo que un dia tingui la sort de trobar quelcom que la commogui, però que jo no la trobi mai més, per què sé que la mataré.
Encara que en el fons ho demano per favor, només vull matar-la a punta de navalla fent-li un últim petó.
Tot semblava molt romàntic, molt tràgic, molt èpic, senyor jutge, fins que vaig descobrir tot el què m’havia fet; i un dia me la vaig trobar. I li vaig dir tot ben clar.
Avui t’assassinaré, nena, encara t’estimo però ja no ho puc aguantar, avui t’assassinaré, nena, ja no em tornaràs a enganyar. Amb la teu mare, el meu germà i la mamà, amb els meus fills, la meu dona i el papà, te’n vas amb tots al llit de cop, i si jo hi hagués estat t’hagués dat igual.
Avui t’assassinaré, nena, encara t’estimo però ja no ho puc aguantar, avui t’assassinaré, nena, ja no em tornaràs a enganyar.
El de la botiga et regalava el conyac, i el lleter et donava llet de veritat, i tu et preguntes perquè; no ho vas fer un cop, sinó un miler.
Però avui t’assassinaré, nena, encara t’estimo però ja no ho puc aguantar, avui t’assassinaré, nena, ja no em tornaràs a enganyar.
Ara he de pensar que pots canviar ? No ! No em vull tornar a equivocar ! El de la botiga et regalaria el conyac, el lleter et donaria llet de veritat. I si anéssim al cine tots dos, t’ho faries amb l’acomodador.
Ho sento, nena, avui t’assassinaré, encara t’estimo però ja no ho puc aguantar, avui t’assassinaré, nena, ja no em tornaràs a enganyar.
I jo em mato desprès.
Per culpa teva.
Signat : L.T.   S.T.



31 /

Dimarts 13 de juny de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 2.

Estimat, aquest dies que em passat junts, han sigut fantàstics. Ens entenen, ens compenetrem, fins i tot t’estimo un xic. Però abans de què et facis il·lusions amb lo nostre, abans de què t’imaginis un futur amb tu i jo, t’haig de dir una cosa :

Si tu em vols parlar d’amor, sàpigues el que n’és de dura la meu vida, tant com el cavall que em guia.
Permetem que et digui la meua opinió : Mira imbècil, que et donin pel cul.
I és que m’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
Ai, ai, ai, pobre cabró.
Prefereixo masturbar-me sola al meu llit, abans que ajaçar-me em qui em prometi un futur de profit. M’estimo més follar amb executius, que em paguen la pasta i desprès oblido aquests tius.
I és que m’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
Ai, ai, ai, pobre cabró.
Deixant la meua professió per un moment, et diré quin és el meu desig més fervent, jo el què vui és fotre una mamada a la botifarra de Vic, a un porc caducat que es diu Lou Reed.
I és que m’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
M’agrada ser una bandarra.
Ai, ai, ai, cabró.

Signat  L. V.



30 /

Dilluns 5 de juny de 2017.

10 Cartes des del País dels Conills. Carta 1.

A l’atenció del senyor aiatol·là.

Encara que vostè sap que pot portar-me a l’Iran i presentar-me a l’Imam, passejar-me per Teheran i enviar-me al front de l’Iraq, que pot penjar-me pels peus, i afusellar-me també, tallar-me les mans sense pietat, i emportar-se la meu noia ye-yé.
Aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola mai més .
Sap que no sóc el Xa ni res, però en el nom d’Alà li demano un cop més, no em toqui la titola mai més. En el desert en veurà ballant el cha-cha-cha.
Per això sóc un enemic d’Alà ? Si no m’agrada ni la rumba ni el jazz, que hi puc fer.
Aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola mai més .
Només venia a comprar pa, però tot se’m va esguerrar, només venia a comprar pa, i em vau ensenyar l’Alcorà.
En el desert en veurà ballant el cha-cha-cha. Per això sóc un enemic d’Alà ? Si no m’agrada ni la rumba ni el jazz, que hi puc fer.
Aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola, aiatol·là no em toqui la titola mai més .

Aiatol·là em va.

Signat S. T.